Post: Una altra passada de sortida als Alps! Ha estat molt i molt bé. Hem repetit l'experiència de l'any passat amb les furgonetes i tot ha anat sobre rodes. Uns dies amb temps molt bo i uns paratges espectaculars. Vam arribar el dijous de matinada i vam dormir al camping d'Ailleflou per agafar forces i sortir l'endemà al matí cap al refugi. El camí fins al refugi té uns 1.400m de desnivell positiu i triguem unes 5-6horetes perquè ens ho agafem amb calma. Al començar la glacera, decidim encordar-nos per anar agafant soltura de cara a l'endemà. Es veuen esquerdes però no massa grans tot i que això mai se sap...
Comentari a part mereien els més de 100m de desnivell des de la glacera fins al refugi degut al retrocés de la glacera. És per predre's seriosament el canvi climàtic...
Un bon sopar al refugi i l'endemà, a les tres en peu i cap amunt! A mesura que ens acostem al Dome, la veritat és que les seves pendents impressionen i l'adrenalina flueix per tot el cos. Al principi de la glacera, tenim les primeres baixes al grup ja que hi ha alguns petits marejos o indiposicions, recoloquem les cordades i seguim cap amunt. Comença el desnivell de veritat. La pujada es fa bé, els esglaons estan molt marcats per la gent que ha passat abans així que anem cap amunt força bé. Estic molt content perquè faig cim sense estar massa cansat. Un cop adalt, les vistes són espectaculars. Si no fos pel vent, seria per quedar-s'hi més estona... La barra dels Ecrins queda descartada només de veure-la. Va nevar fa pocs dies i no es pot fer (encara que no hagués nevat, seria per pensar-s'ho i molt).
Encarem el descens amb incertesa perquè una cosa es pujar i una altra de molt diferent, baixar! La primera gran pala ens sorpren perquè l'estat de la neu és bo i podem anar-la baixant força bé i sense patir. Això s'acabarà en arribar a la darrera pala de baixada. La neu fins als genolls feia dificultosa la baixada així que algunes cordades opten per fer 'culen-bajen'. No sembla pas una mala opció i ens hi apuntem quan ja estem quasi abaix i no hi ha perill. La baixada de la glacera es fa força llarga i es veuen força més esquerdes que no pas baixant. És un gran alleugeriment quan arribem al final i ens podem treure els grampons. Unes horetes més i tornem a ser als cotxes.
Han estat uns dies espectaculars i em van pensar com és que no faig més muntanya...
