03-11: Ja tenim tots els permisos i papers necessaris per entrar al parc dels Annapurnes (TIMS:1590 rupies + Annapurnes: 2000 rupies). Hem anat a preguntar a la parada de bus i dema mateix comprarem el bitllet cap a Beshisahar, on comercarem el trekking. Al entrar, vam haver d' agafar la visa de 30 dies (n'hi ha de 15) per 40$ aixi que si hi ha un proper cop, 30 dies :-)
Katmandhu s'assenbla molt a la tipica capital d' aquests paissos, transit caotic i forca contaminacio ambiental. El dolphin ghest house la veritat es que esta forca be. Molt net i centric, al bell mig del Tamal (barri aixi mes comercial ple de botigues). Ara suposo que a la tarda farem un tomb i a dormir d' hora que dema ens tocara matinar. Caminar encara no, dema passat...
Per cert, com es que no m'havia plantejat que el trekking eren mes de 200km? (Concretament 220).
Vinga, que comencem!
04-11: Avui ens hem llevat a les 5:30 per anar a buscar l'autobus cap a Beshisahar (475r). Mola anar en transport local. Quasi set horetes per disfrutar-ho. Un cop a Beshisahar, com que ens quedat amb ganes de mes, despres de sellar la tarja del trekking, hem agafat un altre bus fins a bhulbhule(200r). Aquest ha estat mes espectacular encara: un minibus ple fins dalt de gent i coses durant aproximadament 1.5h. Hi ha video per demostrar la relativitat del moviment. Noto que el cos comeca a canviar, podria fer-ho cap a un 4 pero no! Estar al nepal 'real' m'agrada i fa que tingui ganes de comencar a caminar. LET'S TREK!!!
Dit i fet, com que son les 15h decidim comencar. Lo poc que hem vist pinta molt be. Farem nit a Ngadi (100r). Al lodge ens hem trobat unes noies poloneses (mira, com nosaltres!) i uns francesos aixi que hem estat xerrant una estoneta de com pinta tot plegat. Dema comencarem a caminar ben d'hora ben d' hora perquè si ens llevem ben d' hora ben d' hora... :-)
05-11: Ens llevem a les 6:30 i comencem. Ens parem de seguida a esmorzar una cheese omelette (poca diferencia amb la del vaixell del mar roig). El primer tros de cami es espectacular. Molt maco. La veritat es que anem forca tranquils, fent un munt de fotos (mes en Jordi que no pas jo ja que fa foto a tot lo que es mou). L'unic pero es que el dia esta forca tapat i no ens deixa acabar de gaudir de les vistes. De fet, fa una mica de xiri-miri aixi que decidim invertir en seguretat comprant uns paraigues (dic invertir pel preu que ens han costat pero es lo que te comprar paraigues quan plou). Ara ja ens assemblem una mica mes als Dupont-Dupont... Ha estat comprar els paraigues i parar el xiri-miri (evident, no?). Hem arribat a Tal a les 16:30. Deu n'hi do amb la pujada fins a Tal... Es curios pero estem seguint forca els temps que posa el mapa (l'efecte foto) pero la veritat es que aixi anem tranquils i podem disfrutar mes. Tambe diuen que les previsions son millors de cara a dema o dema passat aixi que esperem disfrutar de solet abans d'arribar a Manang. Jo diria que el dia d'avui ens servira forca com a referencia: llevar-nos a les 6 o 6:30 i caminar fins les 16 o 17h.
Anades d' olla diverses:
-'Right now, I'm enjoying like a camel if camels would enjoy that'
-Si no hagues estat el meu germa, podria haver estat romantic un sopar a la llum d' una espelma
06-11: Ens llevem igual que ahir, a les 6:30. En Jordi pren cafè i sortim. El dia segueix tapat i aixo segurament ens priva d' algunes vistes espectaculars pero el trekking en si mateix ja s'ho val. Seguim com ahir, a un ritme xino-xano i amb moltes parades per fer fotos. La veritat es que aixi ens quadren forca els temps que posa al mapa. Avui hem decidit plegar a les 15:30 a Chame ja que esta molt tapat i fa certa rasca (i aixo que 'nomes' estem a uns 2.700m... (Que estiguem algo petats no te res a veure amb la decisio de parar, eh?) La veritat es que avui no hem anat tan fins com ahir, sera els temps o sera el segon dia pero hem decidit reposar una mica abans i dema sera un altre dia. Chame es dels pobles mes grans del voltant pero hem trobat un lloc petit on dormir (diria que nomes dues habitacions) aixi que estarem tranquils. Millor aquests llocs, son mes acollidors i interactues amb la familia de la casa.
Ja hem sopat i fot una rasca de Deu. Termica+samarreta+plumes i no sobra res. A quant devem estar? Segurament sota zero! La causa d' aquesta rasca esperem que la notem dema, el cel esta sere i es veu la lluna :-)
No obstant, no tot podria ser fred i bo. Ja he anat de cagarrines. Esperava no haver d' escriure aixo pero he durant dos dies. Ja no soc el que era... O no ho he estat mai? Be, comenca la medicacio...
07-11: Ara mateix estem prenent el sol amb unes vistes davant mateix de l'Annapurna IV ES-PEC-TA-CU-LARS! Avui ens hem parat a Ghyaru tot i ser nomes les tres perquè aixi podrem veure la sortida del sol amb les vistes que hi ha. Dema suposo que farem nit a Manang. La pujada fins aquí ha estat de les que es recorden... Jeje Pero anem be, el ritme es normal pero es el que toca estant aquí per poder-ho disfrutar al maxim. Avui ens ha fet sol tot el dia aixi que nomes sortir de Chame hem comencat a gaudir d' unes vistes com fins avui encara no haviem pogut. Es van veient els Annapurnes i la veritat es que posa la pell de gallina. Comenco a pensar que aixo esta sent i acabara sent el millor que he fet mai (com diu l'slogan de turisme nepali: 'once is not enough'. I fins aquí puc llegir).
A nivell fisic, estem be. El ritme tampoc ens exigeix molt i tret de pujades com la d' avui (o la d' abans d' arribar a Tal) el cami es fa prou be. En Jordi te problemes per dormir ja que els sorolls el desperten. Que aquesta nit els portejadors nepalis fotessin una rave al nostre logde tampoc ajuda massa... Els mamons s'han fotut una capsa de redbulls, un paquet de coca-coles i unes ampolles de whisky. Diu que han estat fins les cinc (jo la veritat es que he dormit com mai amb la rasca que fotia fora). Parlant de rasca, evidentment aquesta nit ha gelat. ;-)
Dues paraules abans d' anar a dormir: IM, PRESSIONANT
08-11: Aquesta nit he estat jo el que no he dormit massa be. He agafat una mica de mal de cap... Sort que al llevar-nos, les vistes ho arreglen quasi tot. Vam fer be de quedar-nos per poder veure sortir el sol aquí. Ara mateix som a Manang. Aquesta etapa ha estat la mes penosa del que portem. I aixo que no hem fet tota la pista tal com esta marcat. Hi havia moments que semblavem estar a Vilassar anant a esmorzar a Orrius. Els pins, el tipus de terra... Aixo si, a mes de 3.300m i amb vistes als Annapurnes... Jeje
A Manang ens hem mirat la saturacio d' oxigen en sang, mes que res, curiositat cientifica: jo 88% i 100pulsacions per minut (normal per estar a 3.500 diuen) i en Jordi 91% i 90 pulsacions. Demostrat, els ex-fumadors aclimaten millor :-P (prendre les mesures despres d' haver descansat una mica potser hagues ajudat a obtenir dades mes estables)
Que no digui res de la panxa no vol dir que estigui be, nomes que no vull convertir el blog en un forum de tipus i colors de la femta. Nomes dire que mai tant 'fluorescent' com avui...
Al final hem decidit tirar una mica mes. Massa gent a Manang... Ens hem parat al primer logde que hem trobat passat Manang (a una hora i quart) i tenim unes vistes espectaculars. Dormirem a 3.950m i espero tenir una nit mes tranquila que ahir.
09-11: Se que estic gastant la paraula pero es que es espectacular (superb!). Ahir vam trobar una parella de francesos i un parell d' alemanys. Cada cop tenim mes aprop l'acudit de l'Eugenio...
Flipant! Els alemanys ho estan fent en bici. Realment aixo no esta per fer-ho en bici, l'unica cosa que no he entes es si pugen la bici a bracos o a mules... Tots dos van venir a fer la triatlo de Barcelona-Maresme (si ja ho dic que no es pot fiar un de les aparences...). Avui farem nit a Thorung Phedi (4.450m) aixi que l'etapa ha estat curta (a les 12:30 ja hi erem). Per no quedar-nos aquí, hem pujat al High Camp (4.850m) i hem aprofitat per fer un cimet que hi ha al costat. Aixi hem aclimatat una mica mes. Realment, pujant a quasi 5.000m he notat certa intensitat en el mal de cap (vaja, no soc tan bo com em pensava). Ara, un cop hem tornat a baixar i hem fet el te ja estic be. En Jordi m'explica (a la seva manera) que aixo es el que hem d' anar fent i que ni m'haig de flipar (avui pensava que arribariem al Thorung Pass) ni quedar-me curt (les punxes d' alcada son bones per aclimatar).
Avui s'ha repetit aquella agradable sensacio que cada pas que fas es el mes alt que has estat mai. Dema es repetira. :-)
I llavors ja sera fins a la propera ocasio!
Son les 15h i ara farem el que fan els muntanyers que fan grans cimes: jeure! Jeje
10-11: Avui es l'etapa reina, farem el Thorung Pass (5.416m) i despres ens tocara fer forca desnivell de baixada. El dia comenca regular ja quasi no he dormit (efectes secundaris de l'alcada?) i per postres, se m'esta clavant l'ungla del dit gros. Em deixen un talla-ungles i despres de fer-me malbe mitja ungla, aconsegueixo arrancar l'estella. Comencem be...
Ahir vam estar mirant el mapa i vam mirar de planificar els dies que ens queden. Sera per aixo o no, avui s'ha acabat el ritme de portejador i s'ha imposat el ritme Frances Vila: 40min fins a High Camp i 2.5h de Thorung Phedi a Thorung Pass. De Thorung Pass a Charabu, 1.5h. I estem fent nit a Kagbeni (26km d' etapa amb 1.000m positius i 2.616m negatius).
La pujada fins al coll es dureta, a mes, va companyada un lleuger mal de cap pero res que no sigui suportable. Anar pensant que mai he estat tan alt, m'ajuda. La pregunta es: 'I despres del Thorung Pass, que?'
Es flipant trobar-nos grups organitzats que han sortit a les 2 o les 4 del mati (nosaltres quarts de 8), veure com hi ha gent que puja amb el plumes o polaines (nosaltres en maniga curta) pero aixo es el que el trek de la 'coca-cola', que el fa tothom...
Ara estem al primer hotel entrant a Kagbeni on els he pogut piratejar la wifi i aquí estem jo i en Jordi enganxats als mobils. Quina tel.la...
Dema no sabem que fer ja que baixar per pista es forca penos i mirarem si ens ho podem estalviar i que ens baixin fins a Tatopani i allà comencar el trekking del santuari dels Annapurnes. Si fos possible que no s'acabes mai aixo de fer trek...
Comentaris diversos:
- que mai se m'acudeixi fer la volta al reves, la pujada de Muktinath a Thorung Pass es per morir-se
- el tros xul.lo (molt mes que xul.lo) es de besisahar a Thorung Pass, passat Muktinath es pista de jeep (excepte en alguns trams) i no es drisfruta.
- NO cal guia. Esta marcat i senyalitzat (cartells i fins i tot marques GR). A tots els lodges entenen mes o menys l'angles.
11-11: Al final hem decidit baixar fins a Tatopani en bus. Hem caminat fins a Jomsom. Hem mirat de ser allà a les 9 perquè ens han dit que els jeeps i busos comencen a aquesta hora pero un cop allà ens han dit que el bus local havia sortit a les 8 i que ens haviem d' esperar fins a omplir-ne un altre. Total, que hem sortit a les 10:30 (770r) en direccia a Ghasa, on hem hagut de canviar de bus (350r) i finalment arribar a Tatopani a les 16h rebentats de tant bus, pedres, salts, etc. Tot i lo cansat de bus, fer aquest tros a peu es una matada ja que va quasi tota l'estona per la mateixa pista dels cotxes. Realment, no paga gens la pena.
Donada l'hora que es, hem decidit quedar-nos aquí a fer nit, tot i que aquí hj ha molta gent, massa pel nostre gust. Dema sortirem direccio Ghorepani per fer el que tinguem temps de fer del trek del santuari. Dema tindrem una idea mes acurada de si tindrem temps de fer-lo o no.
12-11: Quina jornada! De Tatopani a Chuli (passat Todapani). Avui si que hem anat a ritme. Hem fet mes del que normalment es faria en dos dies (Tatopani-Ghorepani-Todapani). Com es nota que ahir vam estar mirant mapes i vam veure que potser anavem una mica justos per arribar fins al camp base de l'Annapurna. Ara ja te millor pinta... A veure on farem nit dema pero no crec que ens quedem molt llunt del camp base.
Avui el dia ha estat molt tapat aixi que poques vistes i molta humitat. No obstant, el cami ha estat molt xul.lo (recordava en part els Pirineus). Hem canviat de vessant i hi havia molta vegetacio (en certs moments tambe he pensat en Costa Rica). La pujada de Tatopani (1.200m) a Ghorepani (2.870m) es constant i d' escales de pedra. Hem estat 5h (segons el mapa 6-7h aixi que els temps del mapa no estan pas massa inflats...). Un cop a Ghorepani, hem pujat fins a un coll (3.020m) pero aquí la boira no ens ha deixat disfrutar de les vistes que de segur han de ser espectaculars. A partir d' aquí, trenca-cames de puja-baixa pero molt espectacular degut a la quantitat de vegetacio. Hem arribat a Todapani en 3h des de Ghorepani. Molt recomanable aquesta etapa (encara que sigui en dos dies). Com que jo tambe soc dels que quan s'espatlla l'ascensor penso que sera que haig de fer mes exercici, el temps que hem tingut ens ha permet avancar forca mes (tenir paraigues a l'esquena, dona molta tranquilitat amb aquest temps...). Avui fem nit en un lloc que si dema ha destapat, fa a pinta a tenir bones vistes. A veure... Chuli (2.245m).
Revisio general: de panxa vaig millor, de peus vaig fent pero em torna a fer mal l'ungla, de cames me'n sento pero vaig be i de tant de cardio com de cap vaig a tope :-)
13-11: 'And the 10th day we arrived to the never ending stairs'
Avui hem seguit amb la tonica d' ahir i ens hem plantat a Denali (3.200m) la veritat es que hem arribat forca fregits. Han estat dos dies on hem forca tros. Llastima que segueix tapat. De totes maneres, al mati s'ha obert una finestra per on hem pogut veure l'Annapurna, despres, hem estrenat els paraigues (tot i que tampoc ha plogut massa). Gran part del recorregut, tampoc afecta que estigui tapat ja que sembla que estiguem al bell mig de la jungla. Si no fos per la humitat...
Chomgronk (2.170m) deu ser la capital mundial de les escales. Es un poble contruit al voltant d' unes escales que no s'acaben mai. Avui les hem baixades, dema o passat les haurem de pujar... Pero nomes es aquí, aixi com les escales d' ahir van fer fins i tot gracia, avui ja es passar-se. Jo mai he fet tantes escales en un dia com avui. Si hi ha cap fan dels steps, aquí te el seu paradis, us ho ben asseguro... Per increible que sembli, avui ens hem trobat els primers catalans, una parella de Figueres. Dema ens llevarem ben d' hora ben d' hora que ens han dit que avui el Camp base ha estat destapat fins les 9 del mati.
14-11: Ens hem llevat a les 5:30 per comencar a caminar a les 6:15 i mirar d' arribar al camp base el mes aviat possible i esperar tenir sort i poder veure l'Annapurna. Com que ens hem llevat ben d' hora, ben d' hora (i hem pujat en poc mes de dues hores) hem pogut disfrutar d' una estona de cel destapat a dalt que ens ha permes veure l'Annapurna I, l'Annapurna sud i Bharha Chuli. Ha estat una pujada contrarellotge amb la boira ja que nosaltres pujavem pero ella tambe. Cap a les 10 s'ha tapat definitivament i hem comencat a baixar. Una llarga baixada fins a Chomgronk (2.170m) on hem arribat trinxats a les 16:45. Fins al nostre lodge, he comptat 1.974 escales de pujada i encara ens en queden una bona pila per sortir del poble. Increible. Sera per tonificar el cul... Realment en aquest trek hi ha un munt d' escales de pedra: amunt i avall, avall i amunt... Dema ja esperem arribar a Phedi i fer nit a Pokara ('un buen trozo' ha dit el guia que acompanya a uns sorians que hi ha al lodge. Quan li hem explicat el que hem fet avui, ja ha vist que si que ho farem). A dormir! (que estic fos)
15-11: Nomes sortir hem fet les 324 escales que faltaven d' ahir (2.298 mal comptades). Un aquí ja hem enfilat el cami de baixada, amb l'unica salvetat que no es tracta d' una baixada sino sis baixades i cinc pujades. Per posar un exemple, hem baixat fins a New bridge a 1.500m i hem tornat a pujar fins a Pittam Deurali a 2.100m. Aixo si, tot ben amenitzat per escales de pedra. Increible, aquest trek, mes que del Santuari, s'hauria de dir 'Stair trek' o una cosa semblant. Mai havia fet tantes escales en ma vida. Un cop a Pittam Deurali, ens hem permes el luxe de fer com un dinar i tot abans d' acabar de baixar fins a una parada de bus local que ens ha dut a Pokhara (100r) i des de la parada de bus hem agafat un taxi fins al centre (200r) per buscar un lloc on dormir (300r/nit). La veritat es que hem tingut forca sort ja que mentre 'dinavem' ha plogut una mica i tot i que hem tornat a fer servir els paraigues, ha parat i un cop hem pujat al bus local, s'hi ha tornat a posar amb ganes. Ara buscar un lloc on dormir...
16-11: Vam un taxi i hem dormit prop de l'estacio de bus que dema es dura a Kathmandu. Realment no estem la zona turistica i aixo es nota (sobretot en els preus). Per sopar, Dal bahat (plat tipic nepali a base d' arros amb algo mes). Avui a descansar passejant per Pokhara, tot i que plou i el dia no companya massa.
Vinga, que comencem!
04-11: Avui ens hem llevat a les 5:30 per anar a buscar l'autobus cap a Beshisahar (475r). Mola anar en transport local. Quasi set horetes per disfrutar-ho. Un cop a Beshisahar, com que ens quedat amb ganes de mes, despres de sellar la tarja del trekking, hem agafat un altre bus fins a bhulbhule(200r). Aquest ha estat mes espectacular encara: un minibus ple fins dalt de gent i coses durant aproximadament 1.5h. Hi ha video per demostrar la relativitat del moviment. Noto que el cos comeca a canviar, podria fer-ho cap a un 4 pero no! Estar al nepal 'real' m'agrada i fa que tingui ganes de comencar a caminar. LET'S TREK!!!
Dit i fet, com que son les 15h decidim comencar. Lo poc que hem vist pinta molt be. Farem nit a Ngadi (100r). Al lodge ens hem trobat unes noies poloneses (mira, com nosaltres!) i uns francesos aixi que hem estat xerrant una estoneta de com pinta tot plegat. Dema comencarem a caminar ben d'hora ben d' hora perquè si ens llevem ben d' hora ben d' hora... :-)
05-11: Ens llevem a les 6:30 i comencem. Ens parem de seguida a esmorzar una cheese omelette (poca diferencia amb la del vaixell del mar roig). El primer tros de cami es espectacular. Molt maco. La veritat es que anem forca tranquils, fent un munt de fotos (mes en Jordi que no pas jo ja que fa foto a tot lo que es mou). L'unic pero es que el dia esta forca tapat i no ens deixa acabar de gaudir de les vistes. De fet, fa una mica de xiri-miri aixi que decidim invertir en seguretat comprant uns paraigues (dic invertir pel preu que ens han costat pero es lo que te comprar paraigues quan plou). Ara ja ens assemblem una mica mes als Dupont-Dupont... Ha estat comprar els paraigues i parar el xiri-miri (evident, no?). Hem arribat a Tal a les 16:30. Deu n'hi do amb la pujada fins a Tal... Es curios pero estem seguint forca els temps que posa el mapa (l'efecte foto) pero la veritat es que aixi anem tranquils i podem disfrutar mes. Tambe diuen que les previsions son millors de cara a dema o dema passat aixi que esperem disfrutar de solet abans d'arribar a Manang. Jo diria que el dia d'avui ens servira forca com a referencia: llevar-nos a les 6 o 6:30 i caminar fins les 16 o 17h.
Anades d' olla diverses:
-'Right now, I'm enjoying like a camel if camels would enjoy that'
-Si no hagues estat el meu germa, podria haver estat romantic un sopar a la llum d' una espelma
06-11: Ens llevem igual que ahir, a les 6:30. En Jordi pren cafè i sortim. El dia segueix tapat i aixo segurament ens priva d' algunes vistes espectaculars pero el trekking en si mateix ja s'ho val. Seguim com ahir, a un ritme xino-xano i amb moltes parades per fer fotos. La veritat es que aixi ens quadren forca els temps que posa al mapa. Avui hem decidit plegar a les 15:30 a Chame ja que esta molt tapat i fa certa rasca (i aixo que 'nomes' estem a uns 2.700m... (Que estiguem algo petats no te res a veure amb la decisio de parar, eh?) La veritat es que avui no hem anat tan fins com ahir, sera els temps o sera el segon dia pero hem decidit reposar una mica abans i dema sera un altre dia. Chame es dels pobles mes grans del voltant pero hem trobat un lloc petit on dormir (diria que nomes dues habitacions) aixi que estarem tranquils. Millor aquests llocs, son mes acollidors i interactues amb la familia de la casa.
Ja hem sopat i fot una rasca de Deu. Termica+samarreta+plumes i no sobra res. A quant devem estar? Segurament sota zero! La causa d' aquesta rasca esperem que la notem dema, el cel esta sere i es veu la lluna :-)
No obstant, no tot podria ser fred i bo. Ja he anat de cagarrines. Esperava no haver d' escriure aixo pero he durant dos dies. Ja no soc el que era... O no ho he estat mai? Be, comenca la medicacio...
07-11: Ara mateix estem prenent el sol amb unes vistes davant mateix de l'Annapurna IV ES-PEC-TA-CU-LARS! Avui ens hem parat a Ghyaru tot i ser nomes les tres perquè aixi podrem veure la sortida del sol amb les vistes que hi ha. Dema suposo que farem nit a Manang. La pujada fins aquí ha estat de les que es recorden... Jeje Pero anem be, el ritme es normal pero es el que toca estant aquí per poder-ho disfrutar al maxim. Avui ens ha fet sol tot el dia aixi que nomes sortir de Chame hem comencat a gaudir d' unes vistes com fins avui encara no haviem pogut. Es van veient els Annapurnes i la veritat es que posa la pell de gallina. Comenco a pensar que aixo esta sent i acabara sent el millor que he fet mai (com diu l'slogan de turisme nepali: 'once is not enough'. I fins aquí puc llegir).
A nivell fisic, estem be. El ritme tampoc ens exigeix molt i tret de pujades com la d' avui (o la d' abans d' arribar a Tal) el cami es fa prou be. En Jordi te problemes per dormir ja que els sorolls el desperten. Que aquesta nit els portejadors nepalis fotessin una rave al nostre logde tampoc ajuda massa... Els mamons s'han fotut una capsa de redbulls, un paquet de coca-coles i unes ampolles de whisky. Diu que han estat fins les cinc (jo la veritat es que he dormit com mai amb la rasca que fotia fora). Parlant de rasca, evidentment aquesta nit ha gelat. ;-)
Dues paraules abans d' anar a dormir: IM, PRESSIONANT
08-11: Aquesta nit he estat jo el que no he dormit massa be. He agafat una mica de mal de cap... Sort que al llevar-nos, les vistes ho arreglen quasi tot. Vam fer be de quedar-nos per poder veure sortir el sol aquí. Ara mateix som a Manang. Aquesta etapa ha estat la mes penosa del que portem. I aixo que no hem fet tota la pista tal com esta marcat. Hi havia moments que semblavem estar a Vilassar anant a esmorzar a Orrius. Els pins, el tipus de terra... Aixo si, a mes de 3.300m i amb vistes als Annapurnes... Jeje
A Manang ens hem mirat la saturacio d' oxigen en sang, mes que res, curiositat cientifica: jo 88% i 100pulsacions per minut (normal per estar a 3.500 diuen) i en Jordi 91% i 90 pulsacions. Demostrat, els ex-fumadors aclimaten millor :-P (prendre les mesures despres d' haver descansat una mica potser hagues ajudat a obtenir dades mes estables)
Que no digui res de la panxa no vol dir que estigui be, nomes que no vull convertir el blog en un forum de tipus i colors de la femta. Nomes dire que mai tant 'fluorescent' com avui...
Al final hem decidit tirar una mica mes. Massa gent a Manang... Ens hem parat al primer logde que hem trobat passat Manang (a una hora i quart) i tenim unes vistes espectaculars. Dormirem a 3.950m i espero tenir una nit mes tranquila que ahir.
09-11: Se que estic gastant la paraula pero es que es espectacular (superb!). Ahir vam trobar una parella de francesos i un parell d' alemanys. Cada cop tenim mes aprop l'acudit de l'Eugenio...
Flipant! Els alemanys ho estan fent en bici. Realment aixo no esta per fer-ho en bici, l'unica cosa que no he entes es si pugen la bici a bracos o a mules... Tots dos van venir a fer la triatlo de Barcelona-Maresme (si ja ho dic que no es pot fiar un de les aparences...). Avui farem nit a Thorung Phedi (4.450m) aixi que l'etapa ha estat curta (a les 12:30 ja hi erem). Per no quedar-nos aquí, hem pujat al High Camp (4.850m) i hem aprofitat per fer un cimet que hi ha al costat. Aixi hem aclimatat una mica mes. Realment, pujant a quasi 5.000m he notat certa intensitat en el mal de cap (vaja, no soc tan bo com em pensava). Ara, un cop hem tornat a baixar i hem fet el te ja estic be. En Jordi m'explica (a la seva manera) que aixo es el que hem d' anar fent i que ni m'haig de flipar (avui pensava que arribariem al Thorung Pass) ni quedar-me curt (les punxes d' alcada son bones per aclimatar).
Avui s'ha repetit aquella agradable sensacio que cada pas que fas es el mes alt que has estat mai. Dema es repetira. :-)
I llavors ja sera fins a la propera ocasio!
Son les 15h i ara farem el que fan els muntanyers que fan grans cimes: jeure! Jeje
10-11: Avui es l'etapa reina, farem el Thorung Pass (5.416m) i despres ens tocara fer forca desnivell de baixada. El dia comenca regular ja quasi no he dormit (efectes secundaris de l'alcada?) i per postres, se m'esta clavant l'ungla del dit gros. Em deixen un talla-ungles i despres de fer-me malbe mitja ungla, aconsegueixo arrancar l'estella. Comencem be...
Ahir vam estar mirant el mapa i vam mirar de planificar els dies que ens queden. Sera per aixo o no, avui s'ha acabat el ritme de portejador i s'ha imposat el ritme Frances Vila: 40min fins a High Camp i 2.5h de Thorung Phedi a Thorung Pass. De Thorung Pass a Charabu, 1.5h. I estem fent nit a Kagbeni (26km d' etapa amb 1.000m positius i 2.616m negatius).
La pujada fins al coll es dureta, a mes, va companyada un lleuger mal de cap pero res que no sigui suportable. Anar pensant que mai he estat tan alt, m'ajuda. La pregunta es: 'I despres del Thorung Pass, que?'
Es flipant trobar-nos grups organitzats que han sortit a les 2 o les 4 del mati (nosaltres quarts de 8), veure com hi ha gent que puja amb el plumes o polaines (nosaltres en maniga curta) pero aixo es el que el trek de la 'coca-cola', que el fa tothom...
Ara estem al primer hotel entrant a Kagbeni on els he pogut piratejar la wifi i aquí estem jo i en Jordi enganxats als mobils. Quina tel.la...
Dema no sabem que fer ja que baixar per pista es forca penos i mirarem si ens ho podem estalviar i que ens baixin fins a Tatopani i allà comencar el trekking del santuari dels Annapurnes. Si fos possible que no s'acabes mai aixo de fer trek...
Comentaris diversos:
- que mai se m'acudeixi fer la volta al reves, la pujada de Muktinath a Thorung Pass es per morir-se
- el tros xul.lo (molt mes que xul.lo) es de besisahar a Thorung Pass, passat Muktinath es pista de jeep (excepte en alguns trams) i no es drisfruta.
- NO cal guia. Esta marcat i senyalitzat (cartells i fins i tot marques GR). A tots els lodges entenen mes o menys l'angles.
11-11: Al final hem decidit baixar fins a Tatopani en bus. Hem caminat fins a Jomsom. Hem mirat de ser allà a les 9 perquè ens han dit que els jeeps i busos comencen a aquesta hora pero un cop allà ens han dit que el bus local havia sortit a les 8 i que ens haviem d' esperar fins a omplir-ne un altre. Total, que hem sortit a les 10:30 (770r) en direccia a Ghasa, on hem hagut de canviar de bus (350r) i finalment arribar a Tatopani a les 16h rebentats de tant bus, pedres, salts, etc. Tot i lo cansat de bus, fer aquest tros a peu es una matada ja que va quasi tota l'estona per la mateixa pista dels cotxes. Realment, no paga gens la pena.
Donada l'hora que es, hem decidit quedar-nos aquí a fer nit, tot i que aquí hj ha molta gent, massa pel nostre gust. Dema sortirem direccio Ghorepani per fer el que tinguem temps de fer del trek del santuari. Dema tindrem una idea mes acurada de si tindrem temps de fer-lo o no.
12-11: Quina jornada! De Tatopani a Chuli (passat Todapani). Avui si que hem anat a ritme. Hem fet mes del que normalment es faria en dos dies (Tatopani-Ghorepani-Todapani). Com es nota que ahir vam estar mirant mapes i vam veure que potser anavem una mica justos per arribar fins al camp base de l'Annapurna. Ara ja te millor pinta... A veure on farem nit dema pero no crec que ens quedem molt llunt del camp base.
Avui el dia ha estat molt tapat aixi que poques vistes i molta humitat. No obstant, el cami ha estat molt xul.lo (recordava en part els Pirineus). Hem canviat de vessant i hi havia molta vegetacio (en certs moments tambe he pensat en Costa Rica). La pujada de Tatopani (1.200m) a Ghorepani (2.870m) es constant i d' escales de pedra. Hem estat 5h (segons el mapa 6-7h aixi que els temps del mapa no estan pas massa inflats...). Un cop a Ghorepani, hem pujat fins a un coll (3.020m) pero aquí la boira no ens ha deixat disfrutar de les vistes que de segur han de ser espectaculars. A partir d' aquí, trenca-cames de puja-baixa pero molt espectacular degut a la quantitat de vegetacio. Hem arribat a Todapani en 3h des de Ghorepani. Molt recomanable aquesta etapa (encara que sigui en dos dies). Com que jo tambe soc dels que quan s'espatlla l'ascensor penso que sera que haig de fer mes exercici, el temps que hem tingut ens ha permet avancar forca mes (tenir paraigues a l'esquena, dona molta tranquilitat amb aquest temps...). Avui fem nit en un lloc que si dema ha destapat, fa a pinta a tenir bones vistes. A veure... Chuli (2.245m).
Revisio general: de panxa vaig millor, de peus vaig fent pero em torna a fer mal l'ungla, de cames me'n sento pero vaig be i de tant de cardio com de cap vaig a tope :-)
13-11: 'And the 10th day we arrived to the never ending stairs'
Avui hem seguit amb la tonica d' ahir i ens hem plantat a Denali (3.200m) la veritat es que hem arribat forca fregits. Han estat dos dies on hem forca tros. Llastima que segueix tapat. De totes maneres, al mati s'ha obert una finestra per on hem pogut veure l'Annapurna, despres, hem estrenat els paraigues (tot i que tampoc ha plogut massa). Gran part del recorregut, tampoc afecta que estigui tapat ja que sembla que estiguem al bell mig de la jungla. Si no fos per la humitat...
Chomgronk (2.170m) deu ser la capital mundial de les escales. Es un poble contruit al voltant d' unes escales que no s'acaben mai. Avui les hem baixades, dema o passat les haurem de pujar... Pero nomes es aquí, aixi com les escales d' ahir van fer fins i tot gracia, avui ja es passar-se. Jo mai he fet tantes escales en un dia com avui. Si hi ha cap fan dels steps, aquí te el seu paradis, us ho ben asseguro... Per increible que sembli, avui ens hem trobat els primers catalans, una parella de Figueres. Dema ens llevarem ben d' hora ben d' hora que ens han dit que avui el Camp base ha estat destapat fins les 9 del mati.
14-11: Ens hem llevat a les 5:30 per comencar a caminar a les 6:15 i mirar d' arribar al camp base el mes aviat possible i esperar tenir sort i poder veure l'Annapurna. Com que ens hem llevat ben d' hora, ben d' hora (i hem pujat en poc mes de dues hores) hem pogut disfrutar d' una estona de cel destapat a dalt que ens ha permes veure l'Annapurna I, l'Annapurna sud i Bharha Chuli. Ha estat una pujada contrarellotge amb la boira ja que nosaltres pujavem pero ella tambe. Cap a les 10 s'ha tapat definitivament i hem comencat a baixar. Una llarga baixada fins a Chomgronk (2.170m) on hem arribat trinxats a les 16:45. Fins al nostre lodge, he comptat 1.974 escales de pujada i encara ens en queden una bona pila per sortir del poble. Increible. Sera per tonificar el cul... Realment en aquest trek hi ha un munt d' escales de pedra: amunt i avall, avall i amunt... Dema ja esperem arribar a Phedi i fer nit a Pokara ('un buen trozo' ha dit el guia que acompanya a uns sorians que hi ha al lodge. Quan li hem explicat el que hem fet avui, ja ha vist que si que ho farem). A dormir! (que estic fos)
15-11: Nomes sortir hem fet les 324 escales que faltaven d' ahir (2.298 mal comptades). Un aquí ja hem enfilat el cami de baixada, amb l'unica salvetat que no es tracta d' una baixada sino sis baixades i cinc pujades. Per posar un exemple, hem baixat fins a New bridge a 1.500m i hem tornat a pujar fins a Pittam Deurali a 2.100m. Aixo si, tot ben amenitzat per escales de pedra. Increible, aquest trek, mes que del Santuari, s'hauria de dir 'Stair trek' o una cosa semblant. Mai havia fet tantes escales en ma vida. Un cop a Pittam Deurali, ens hem permes el luxe de fer com un dinar i tot abans d' acabar de baixar fins a una parada de bus local que ens ha dut a Pokhara (100r) i des de la parada de bus hem agafat un taxi fins al centre (200r) per buscar un lloc on dormir (300r/nit). La veritat es que hem tingut forca sort ja que mentre 'dinavem' ha plogut una mica i tot i que hem tornat a fer servir els paraigues, ha parat i un cop hem pujat al bus local, s'hi ha tornat a posar amb ganes. Ara buscar un lloc on dormir...
16-11: Vam un taxi i hem dormit prop de l'estacio de bus que dema es dura a Kathmandu. Realment no estem la zona turistica i aixo es nota (sobretot en els preus). Per sopar, Dal bahat (plat tipic nepali a base d' arros amb algo mes). Avui a descansar passejant per Pokhara, tot i que plou i el dia no companya massa.
